Els contes i el seu simbolisme són un bon recurs per parlar de sexualitat amb els infants. Cal trobar un bon moment per a parlar del tema, però no és aconsellable mirar de defugir, ni  precipitar-nos en donar una informació, si aquesta pot ser confosa i/o esteteriotipada. Cal partir de la base de la pròpia acceptació i respecte d’un mateix, per tal de tenir clar quin model estem transmetent als nostres fills. 
És saludable que a casa mostrem la nuesa i vegin els adults mostrar actituds afectuoses, però alhora també cal verbalitzar que hi ha moments d’intimitat que no cal compartir i que de vegades l’adult no li ve de gust determinada situació.
Es va fer molt d’èmfasi que l’afectivitat i la sexualitat formen part de nosaltres tota la vida des del naixement. Es va parlar de les diferents fases de reconeixement, d’observació, descoberta, desig, però sense entrar molt profundament, de veure-ho amb naturalitat i que no és bo reprimir, però explicant que no sempre podem expressar el nostre desig en qualsevol moment, a vegades cal intimitat. 
Cal educar els nostres fills i filles perquè coneguin el que els agrada i el que no els agrada, per a comprendre les seves necessitats i alhora fer-se respecta, i respectar als altres. Sobretot explicar que són ells qui decideixen i no ha de deixar que cap persona (excepte el metge) toqui les seves part íntimes o els facin fer coses que no els vingui de gust.
És una realitat que a partir de la pubertat, de vegades, als fills els fa vergonya parlar amb els pares, hem de respectar la seva intimitat i el seu temps. En aquest cas seria interessant buscar aliats o altres referents adults  per poder tractar qualsevol dubte o inquietud amb els fills abans que potser arribin a un moment que per no voler ser diferents dels altres, experimentin amb unes condicions poc amables o saludables. Del tema de gènere i identitat sexual i o orientació no vam aprofundir.