L’Eva Porta va començar la sessió preguntant als assistents, quantes hores al dia dedicàvem a les pantalles cadascú de nosaltres. La majoria vam dir que moltes. En general estaríem parlant de sis o vuit hores al dia de mitjana. L’Eva, a continuació va fer la reflexió que aquestes hores les utilitzàvem per a fer tasques molt diverses. Com poden ser: treballar, llegir la premsa, xafardejar les xarxes socials, realitzar tràmits burocràtics, consultar i cercar informació, etc.

Addicció suposa repetir una mateixa activitat
Aquest és el primer tret que diferencia si hi ha addicció o no. Per tant, quan parlem d’addicció, cal actuar amb conductes repetitives. Per exemple, qui juga sis hores a través internet, no és addicte a les pantalles, és addicte al joc. O qui consumeix pornografia online durant moltes hores, no és addicte a les pantalles, si no, és addicte al sexe.
Si parlem d’addicció cal que conflueixi la triada següent:
1) Repetició d’una mateixa acció durant hores
2) Deixar de fer altres activitats
3) Pèrdua d’autocontrol
Aquesta conducta repetitiva, recurrent i descontrolada respon a un alteració del cervell, convertint-se en un transtorn crònic.

La prevenció és la clau
Per a distingir entre ús i abús de les pantalles caldrà estar atent a l’aparició d’aquests signes d’alarma:
Situacions d’aïllament social, interrupció o distorsió d’altres activitats qüotidianes, exagerada reactivitat quan es limita la pantalla, demanda desmesurada de diners.
En resum, les pantalles no són dolentes en si mateixes, si no, és potencialment dolent l’ús indiscriminat i no controlat.

Com actuen les pantalles en el cervell?
Les aplicacions i els videojocs estan dissenyats perquè t’hi enganxis i els utilitzis reiteradament. Estimulen el que s’anomena el circuit de la recompensa ja que estimulen la secreció de dopamina, hormona que estimula el plaer.
Per exemple, tenir molts seguidors o molts “likes” ens produeix plaer, així com passar-nos una pantalla d’un videojoc. Aquest fet ens augmenta l’autoestima i això fa que aquests usos siguin potencialment addictius.

La importància d’establir límits en infants i adolescents
Els adults han d’acompanyar als infants en l’ús de les pantalles i posar-los límits a l’hora d’utilitzar-les. Com per exemple: contingut, horaris, disponibilitat, ús que se’n fa, edat mínima etc.
Hem de fugir de l’ús de les pantalles com a eina per aconseguir una altra cosa. És a dir, per evitar que ens destorbin els fills, perquè mengin, perquè no plorin, etc.
Caldrà ser constant en el compliment d’aquests límits ja que això en facilitarà la seva assimilació, malgrat en un primer moment, pugui semblar complexa de dur a terme.
Aquests límits s'hauran d'establir en el moment adequat, és a dir en un moment de calma, per tal de comunicar de manera assertiva quins són i així fomentar una dinàmica positiva en l’ús de les pantalles.
Els infants el que més reben són les nostres emocions més que els nostres missatges, per tant, evitarem establir límits en situacions emocionalment intenses, és a dir quan estiguem enfadats.

Nosaltres com exemple
Som reflex de conducta per als nostres infants. Nosaltres, els adults, hem de ser els primers que hem de marcar-nos límits d’ús de les pantalles i evitar les interrupcions reiterades quan estiguem amb els nostres fills o filles.

La importància del ser present des de l’inici
Des de les edats primarenques, és important que estiguem al seu costat mentre visualitzen continguts a les pantalles i que supervisem què veuen. Ha de ser normal que els preguntem sobre el que veuen, el que juguen, o bé sobre les dades que els demanen per inscriure’s o donar-se d’alta en una aplicació , etc.

Educar en valors sense intrusió
En el cas dels preadolescents i adolescents, també cal ser present però sense ser intrusius ni coarcitius, ja que si no, podem provocar l’efecte contrari d’hermetisme o distanciament. Hem de fugir de les amanaces, de les vulneracions de la intimitat i dels missatges que incitin la por o la desconfiança desmesurada.
Cal establir un diàleg que fomenti el pensament reflexiu i el vincle. Hem d’aconseguir que siguin ells mateixos els que desenvolupin recursos per a tenir el criteri suficient i detectar signes d’alarma quan alguna cosa no rutlla bé.
També és important, mostrar-nos oberts al diàleg , perquè així els sigui més fàcil explicar coses que hagin observat a les xarxes o els hagin passat a ells o al seu entorn.

Com a conclusió, dir que l’Eva va construir la seva sessió transmeten la serenor i la tranquil•litat del sentit comú.
Va emfatitzar que és normal que els nostres infants s’interessin per les pantalles, perquè formen part de l’actualitat i va difuminar la concepció que les pantalles són dolentes per si mateixes.
També va subratllar l’acompanyament en el seu ús des de les primeres etapes i l’establiment de límits clars des de la comunicació assertiva.
Així mateix, va expressar la importància d’establir vincles amb els nostres fills i filles, per tal que els poguem educar en valors i els proporcionem una mirada crítica i reflexiva cap a les noves tecnologies.

Finalment, vam passar una enquesta de satisfacció de la qual en podeu veure els resultats clicant a l'enllaç del final del text.
Les impressions generals van ser molt bones i des dels comentaris ens van animar a seguir oferint sessions d'aquest tipus per trobar-les interessants i enriquidores.