En Benjamí Montenegro va presentar la xerrada com una taula rodona per fer-nos pensar sobre unes quantes idees clau: primer, va definir el salt a l’ESO com un pas educatiu i d'etapa vital cap a l'adolescència i després, va preguntar-nos per què vèiem massa petites les nostres filles i fills per fer aquest pas. I les respostes que van sorgir van ser les següents:

- La sensació que en el nostre temps el canvi es produïa més tard

- El sentiment de pertinença que fa que volem que siguin nostres

- La por a la pèrdua de control

- El fet que decidiran per si mateixos qui voldran ser

- La por als canvis d'amistats i d'entorn

Tot plegat, en Benjamí ho va resumir com una pèrdua de control per part de les famílies i ens va donar unes pautes per compensar aquesta pèrdua de control:

AUTONOMIA i ESFORÇ

Fomentar aquestes qualitats des que les nenes i els nens són petits i d’acord amb cada edat els proporcionarà responsabilitat, consciència i la capacitat d’autogestió en el futur. 

És per això que cal donar-los eines perquè vagin aprenent a gestionar el temps: hores de son, minuts davant de les pantalles, tasques escolars i de casa... per tal que vagin adquirint el sentit de la responsabilitat i que assumeixin les possibles conseqüències si no se´n fan càrrec. També han de ser conscients de la importància d'una alimentació saludable i haurien d’incorporar-la per procurar menjar equilibrat i variat. 

Indiscutiblement, això implica inversió de temps i esforç per part de les famílies des d'etapes primerenques.

L’autonomia i l’esforç són imprescindibles per superar amb èxit l'ESO ja que es demana implicació i treball continu al llarg de tots els cursos. 

AUDITAR 

Les famílies hem de supervisar la feina feta i el material necessari, però mai hem d’assumir la responsabilitat de fer-ho nosaltres.

Durant el primer trimestre desenvoluparem aquest paper d'auditar i més endavant, no caldrà fer-ho, sempre i quan l’infant no tingui necessitats especials.

ESCOLLIR L'INSTITUT ADEQUAT

Una equivocació freqüent és escollir un institut no adequat. Normalment, aquest fet  passa quan l'elecció recau principalment en l'infant, ja que acostuma a decidir anar amb el seu grup d'amistats sense tenir en compte la resta de factors. Aquest cas, només seria recomanable quan ens trobem davant de nenes i nens molt tímids a qui els resulti realment difícil establir noves relacions. 

Per fer una elecció adequada, principalment, caldrà que els adults estiguem conformes amb el projecte educatiu i que les característiques del centre facilitin el dia a dia a les nostres filles i fills. 

TREBALL EN GRUP

L'ESO fomenta els treballs cooperatius i això comporta que s'hagin de fer moltes trobades durant aquesta etapa. Els consells que ens va donar el ponent en aquest aspecte van ser els següents:

- Obrir les portes de casa nostra per a que es facin aquests treballs. Això ens aportarà  informació sobre quin és el cercle proper de les nostres filles i fills i com es relacionen.

- Observar més que opinar i si opinem, evitar jutjar (convidar a que siguin les nostres filles i fills qui reflexionin i jutgin, no pas nosaltres).

- Enfadar-nos utilitzant els silencis (jugar amb les pauses pot ser més profitós a nivell educatiu que no pas fer grans discursos).

Com a resum, val a dir que la sessió ens va donar quatre idees clau que, tot i que segons com ens va deixar amb ganes de saber-ne més, serà molt útil tenir-les presents i intentar aplicar-les en aquesta etapa de transició i a la vegada, fonamental.